Didàctica del coneixement del medi natural i social

Just another WordPress.com weblog

Sessió de seminari 18/11/2011- 16/12/2011 i de gran grup 02/12/2011 02/12/2011

Filed under: Medi social — Albaqm91 @ 16:42

Dos elements molt importants que s’han de treballar a Educació Infantil són el temps i l’espai perquè gràcies a ells treballem la capacitat de gestionar els canvis. I en definitiva, podríem dir que la gestió de la vida és la gestió del canvi, perquè constantment ens trobarem amb un canvi rere l’altre al qual ens haurem d’adaptar. Per tant, com a futures mestres hem d’ensenyar als nostres infants a gestionar aquests canvis per a que es puguin adaptar a la vida i no suposin un greu problema.

Primer de tot, abans de profunditzar en aquests dos àmbits, ens hem de preguntar què fa que existeixi l’espai i el temps? Senzillament, parlem de temps perquè succeeixen fets. I el fet que hi hagi canvis en el paisatge fa que parlem de lloc, d’un espai que té un límit en el paisatge. Evidentment, espai i temps no existeixen com a entitats, sinó com a representacions i esquemes mentals d’allò que anem vivint. Cada persona en funció de les seves experiències es va fent algunes representacions mentals d’allò que significa per a ell l’espai i el temps.

D’una banda, hem de tenir en compte que hi ha diferents tipus de temps, com ara l’històric, el biològic, el meteorològic… i tots es treballen alhora des de l’Educació Infantil. Tal i com observem, a les aules d’infantil trobem diverses rutines, experiències i llenguatges. Aquests tres elements serveixen per a treballar el temps amb els infants; gràcies a la repetició diària de les rutines, les experiències els ajuden a ser conscients del temps, ja que el viuen en primera persona, i els llenguatges serveixen per a expressar-se.

Tot i així, hem d’anar amb cura i vigilar les expressions que utilitzem per tal de no fer incoherències. És habitual perquè nosaltres no hem viscut aquestes rutines i experiències del passat de caire rural i per tant, no hem tingut l’oportunitat de conviure en aquests entorns. Llavors, a l’hora de treballar el temps rural amb els infants, haurem de ser rigorosos perquè allò que nosaltres els expliquem, formarà la seva base sobre la qual construiran la resta de coneixements i aprenentatges. A mesura que ells es facin grans, tindran un coneixement més heurístic, ja que l’experiència els proporciona un bagatge de coneixements.

M’ha cridat l’atenció un comentari fet a classe sobre l’elaboració de pa tal i com es feia antigament. Hem dit que només cal que els infants visquin una experiència per elaborar-lo i ja tindran l’abans i l’ara per a poder veure amb detall quin ha estat el canvi. Per tant, és evident que per educar el pensament complex és necessari que coma  mínim una vegada al llarg del curs, els alumnes puguin viure l’experiència de com es feien les coses abans i ara, i tinguin consciència del seu canvi. Com a mestres, hem de vetllar per a que els infants tinguin una mentalitat dinàmica i estiguin oberts al canvi, perquè ho han d’acceptar ja que és una cosa inevitable. Per tant, els hem d’ajudar a familiaritzar-los amb els canvis i que els visquin de manera natural.

I per últim, hem de ser conscients de la relativitat del temps; a la realitat tenim una mesura objectiva que entra en contradicció amb la perceptiva o personal. Llavors, per a treballar el temps, podem fomentar converses amb els petits un cop s’hagin finalitzat les activitats. Els preguntem si els ha semblat llarg o curt i perquè, així es treballa el temps personal. I també els podem ensenyar el rellotge per a que vegin quin és el temps objectiu que ha passat. Així, a poc a poc aniran aprenent a diferenciar els dos tipus de temps.

D’altra banda, el concepte d’espai es construeix per oposició, és a dir, això és gran perquè allò altre és petit. Les comparacions són fonamentals per a poder treballar l’espai amb els infants i acabar tenint clar el seu concepte.

Una altra característica molt bàsica és treballar l’espai amb els petits a partir del seu propi cos, és la primera geografia i sistema bàsic de coordenades. Com a mestres sabem que els infants des que neixen van construint els seus esquemes mentals a partir de la manipulació i de l’experimentació; però que més endavant ja arribaran a un grau d’abstracció en què no caldrà manipular perquè es tindrà la idea mental. Per tant, per a construir l’espai succeeix el mateix. En un primer moment els petits parteixen d’allò que experimenten amb el propi cos i comencen a crear conceptes com ara dalt, baix, esquerra, dreta, (que es podria traduir a nord, sud, est i oest). Observem doncs, que hem de cuidar el sistema de coordenades corporals, a partir del seu cos aprendran les situacions espacials amb un nom concret, i a poc a poc aniran adquirint el nord, sud… A poc a poc s’anirà augmentat la dificultat, treballant la tercera dimensió amb el davant i darrera, etc…

Llavors, podem afirmar que l’orientació espacial es treballa des de menuts a partir de les coordenades corporals. Com a mestres, hem de saber buscar quina és la millor manera, la idònia per a que els nostres infants aprenguin coses de manera funcional i significativa.

Hem d’anar molt en compte amb les preguntes dels infants, són petits, però saben moltes coses i estan envoltats d’un entorn ple d’estímuls. Per tant, constantment escolten coses que passen, converses, les notícies… i treuen informació que no saben ben bé què vol dir. Davant preguntes com “perquè a la televisió diuen que a Canàries fa una hora menys que a Barcelona?” hem d’aturar-nos i pensar-nos bé la resposta, hem de saber-li donar una bona resposta intel·ligent que sigui prou correcta i que l’infant pugui entendre fàcilment a partir dels coneixements previs que ell té.

Relacionat una mica amb el tema esmentat anteriorment, hem començat a parlar sobre el llenguatge dels mapes, el grafisme, un dels llenguatges més potents a Educació Infantil. Amb el grafisme es treballa la psicomotricitat fina i es comuniquen els esquemes mentals que tenim al cap. Constitueix un mitjà d’expressió quan no som capaços de fer-ho verbalment. Per tant, és fonamental dedicar un temps per a treballar el grafisme, ja que ens aporta molta informació sobre els esquemes mentals dels nostres infants.

Una altra forma de treballar l’espai és mitjançant els esquemes topològics. Dibuixant el recorregut amb punts del camí de l’aula fins al menjador. Pels nens és funcional perquè fan aquest desplaçament cada dia i forma part de la seva vida quotidiana. Així, els ajudem a ser conscients dels llocs per on han de passar, fan ordenacions, i van construint i reconstruint els seus esquemes espacials.

Per tancar amb aquest tema, reflexionem una mica i pensem què hauríem de tenir a l’aula per a treballar l’espai i el temps. Per exemple, podem crear un racó d’espai i temps on els petits disposin de tot tipus de papers, llapis, colors, retoladors, objectes de diferents formes geomètriques, etc… Així, ells aniran experimentant i construint els seus esquemes mentals, alhora hem d’ajudar-los a dibuixar aquests objectes i col·locar al racó aquells utilitzats per a treballar aquests temes. D’aquesta manera, quan els dibuixin estaran rememorant el que van fer. Una altra idea és partir d’una paraula “màgica” i crear una narració extensa i referir-nos a espais i temps diferents. Llavors, aquesta paraula pot ajudar-los a recordar diferents conceptes.

Pel que fa a l’espai, l’altre dia vam poder treballar en un diferent a l’habitual (l’aula) i fam fer una gimcana a l’entorn de la universitat. A partir d’aquí hi ha una gran relació amb la classe de medi natural, ja que hem començat a treballar el currículum d’Educació Infantil, però amb més profunditat.

Després de reflexionar, hem arribat a la conclusió que utilitzem tres currículums alhora, l’ocult, l’oficial i el pràctic. El currículum oficial és un codi normatiu, i fa que els mestres siguin més responsables de l’educació formal, s’estableixen uns mínims que ha de tenir cada infant a una determinada etapa o edat. Per tant, com a futurs mestres, hem de partir del currículum oficial i fer-lo nostre amb la pràctica, establint la nostra pròpia manera de fer i d’actuar per a poder inculcar uns aprenentatges funcionals.

En aquesta sessió he après diverses coses noves per a mi i bastant interessants i funcionals, per exemple, les fases que ha de tenir un bon procés didàctic complet:

1)      Fase d’exploració.

2)      Fase d’introducció.

3)      Fase d’estructuració.

4)      Fase d’aplicació.

També he pogut treballar més a fons el currículum perquè l’hem posat en pràctica buscant les capacitats i continguts específics d’algunes activitats fetes pels companys. He après que s’ha de buscar el contingut més adient i modificar-lo si cal, remarcar en negreta la part més important, saber identificar la idea clau. A l’hora de fer una activitat, no cal reflexionar sobre moltes coses ni treballar molts continguts, hem de saber veure quin contingut volem treballar i fer-ho bé per a que els infants obtinguin un aprenentatge significatiu i funcional, juntament amb la construcció progressiva d’un pensament complex. La iniciació al pensament complex, no només passa per la identificació, sinó per la relació.

Una aportació molt útil feta a classe ha estat la classificació dels diferents nivells o passos a seguir per a arribar al pensament complex, a entendre realment un concepte fins a l’abstracció.

1)      Identificació.

2)      Relació.

3)      Conceptualització.

4)      Abstracció i pensament social i complex.

Els infants seran capaços de conceptualitzar quan poden fer una abstracció.

A partir de la classe d’avui, he pogut reflexionar sobre un tema que s’ha esmentat en relació al currículum. En teoria, a Espanya l’educació infantil no és una etapa obligatòria, però tot i així, hi ha un currículum establert on s’esmenten les capacitats que els infants han d’haver assolit quan comencin primer de primària. Per tant, ens trobem davant d’una gran contradicció, perquè si no és una etapa obligatòria, qualsevol infant podria començar la seva formació acadèmica als sis anys, però es trobaria amb diferents inconvenients i problemes perquè potser entraria amb unes capacitats per sota de les que hauria de tenir segons el currículum d’educació infantil.

Una de les coses que m’ha cridat l’atenció és la gran capacitat de genialitat que tenen els infants, ja que poden anar molt més enllà del que experimenten. Avui hem parlat sobre alguns experiments i investigacions científiques fetes amb l’ajuda d’infants perquè no tenen preconcepcions fixades i poden fer moltes més hipòtesis possibles que no pas els adults.

He escollit aquesta imatge perquè mostra una situació on l’infant fa una descoberta de l’entorn i construeix un pensament complex. A partir d’aquest experiment, l’infant farà les seves hipòtesis per intentar explicar què ha passat i establirà diferents relacions per a entendre el seu procés.

 

Sessió gran grup 02/12/2011

Filed under: Medi natural — Albaqm91 @ 16:21

Avui ens hem centrat en les activitats que es poden dur a terme per a treballar la descoberta de l’entorn natural i social a l’Educació Infantil.

La primera idea clau que he pogut extreure de la classe magistral d’avui és la gran importància que té el currículum a l’hora de realitzar les activitats amb els petits. A la classe de medi social hem continuat parlant del currículum amb més profunditat. A naturals hem parlat sobre les capacitats que es treballen amb les activitats; i a socials, ja hem passat a tractar els continguts específics i adients, modificant-los si és el cas, d’una activitat concreta.

Al currículum de segon cicle d’Educació Infantil trobem quatre capacitats, les quals hem de conèixer a fons i saber què volen dir per a després posar-les en pràctica mitjançant activitats. Totes quatre es poden abordar des de la descoberta de l’entorn, i per tant, es poden treballar a partir del medi social i natural.

La segona idea clau és l’actitud que ha de tenir un mestre a l’hora de pensar les activitats pels infants. A l’inici de classe, hem pogut veure un esquema circular on posava: pensar, comunicar, representar, emocionar-se i fer. Aquest cercle està format per fletxes bidireccionals, i mai s’acaba, fet que implica un treball constant i de millora quan es treballa amb els petits.

I per últim, la tercera idea consisteix en saber quin camí s’ha de seguir per a desenvolupar una activitat amb els infants com cal, sempre entenent el perquè d’allò que es fa i sabent justificar als pares la funcionalitat de les teves actuacions. Primer de tot hem de veure quins àmbits temàtics treballem; el dels materials, el de la vida o el del moviment. Aquests tres àmbits eren nous per a mi i per tant, suposava un nou aprenentatge funcional, ja que els hauré de tenir en compte per a preparar les activitats en un futur. Com a mestres, també hem d’analitzar els fenòmens que treballem en funció dels àmbits tractats, els continguts claus de la sessió i saber el perquè i el com es treballen. Concretament hem parlat sobre sis tipus de continguts: diversitat/homogeneïtat, canvi/conservació, interacció/independència, elements (parts)/estructura (relacions), abans/ara/després (temps) i aquí/allà (espai). És rellevant entendre cada tipus de contingut per saber com es pot treballar en una activitat. A classe, hem aprofundit una mica sobre cada tipus de contingut, per així, poder tenir una idea més clara d’allò que implica cada punt. També el mestre ha de saber quines maneres de fer utilitzarà, concretament quins processos i tècniques. Habitualment, aquestes són d’una manera concreta en funció del mestre. I per últim, hem de tenir molt en compte quina és la comunicació a l’aula i quines maneres tenim de representar allò que volem expressar. Hem de saber treballar els diferents llenguatges perquè no només existeix el verbal; no hem de limitar els infants a la comunicació mitjançant aquest únic llenguatge, sinó que els hem d’obrir a un gran ventall de possibilitats i treballar altres llenguatges com el matemàtic, el plàstic, el corporal, etc… Així, oferim als petits diverses possibilitats per a expressar-se i sobretot, per a comunicar-nos quins són els seus sentiments.

Al final de la classe, ens hem organitzat per grups de laboratori i hem posat en pràctica tota la teoria esmentada analitzant una de les activitats realitzades a la gimcana. A continuació, s’ha exposat cada activitat davant dels companys per a poder veure les diferents possibilitats que hi ha a l’hora de treballar continguts específics, àmbits i capacitats. Com a futura mestra, considero molt funcional haver posat en pràctica la teoria exposada per la professora; així és com es produeix un aprenentatge significatiu per a nosaltres, ja que veiem quina és la funcionalitat i per tant, té un sentit i un ús concret. El mateix hem de saber fer amb els infants, tot allò que fan ha de tenir una funcionalitat i un objectiu, ells l’han de poder veure i entendre perquè sinó no tindran un aprenentatge significatiu.

La sessió d’avui m’ha fet reflexionar una mica sobre el meu futur com a mestra d’Educació Infantil; i m’ha fet pensar en la manera més adient d’enfocar les activitat pels més petits; en com combinaré dins d’una mateixa activitat el medi social amb el natural; i sobretot, en saber fer una activitat amb una gran funcionalitat pels infants per a que tinguin un aprenentatge significatiu.

Aquesta classe magistral ens ha servit per a poder complementar la nostra activitat de la gimcana. Hem hagut d’afegir la resposta a determinades preguntes exposades a l’aula; i així, hem pogut analitzar amb més profunditat què és el que estem treballant amb aquesta activitat i ser-ne més conscients del que fem i del perquè per a pensar en el com ho farem.

He escollit aquestes dues imatges perquè clarament podem observar la descoberta de l’entorn a l’Educació Infantil. En tots dos casos, els infants estan en contacte amb el medi natural, un medi que es troba al seu entorn més proper i per tant, és familiar pels infants. A les imatges, podem veure com els infants experimenten i descobreixen coses per sí mateixos, de manera que els proporciona un aprenentatge funcional i significatiu. Ells descobreixen i arriben a les seves pròpies conclusions sobre allò que estan fent, així, cada vegada aniran augmentant i modificant els seus coneixement previs a partir de les seves accions, creant cada cop esquemes mentals molt més complexos.

 

Conferència Rosa M. Tarín 11/11/2011 11/11/2011

Filed under: Medi natural — Albaqm91 @ 16:30

Avui hem anat a una conferència feta per Rosa Maria Tarín sobre l’educació per a la sostenibilitat a l’escola bressol, concretament, aquesta es titulava l’Educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

És una mica irònic haver escollit aquest dia per a fer una conferència sobre aquesta temàtica, perquè no s’ha pogut predicar gaire amb l’exemple. Ahir es va celebrar la festa major de la universitat i aquest matí semblava que estiguéssim dins d’un abocador. Tot el terra estaba ple d’escombraries, vidres, llaunes, ampolles, etc…  En aquest sentit, podem veure l’alteritat, tractada a medi social, molt poc present entre els assistents. Només han pensat en sí mateixos i no pas en les conseqüències de les seves accions.

De la conferència podem treure dues idees rellevants:

1)      La millora de la qualitat dels espai d’interacció.

Hem de tenir en compte diversos factors per a crear aquests ambient de qualitat com ara el benestar, la comunicació, la recerca o l’interès. Aquests són alguns dels factors que podem tractar, però no són els únics, ja que podem anar molt més enllà. Per a crear interès hem de pensar en la diversitat de materials, hem de tenir una escola rica en materials. I com a mestres, hem de saber que tenim un paper molt important perquè hem de crear situacions i ambients rics i funcionals per als infants, on ells puguin realitzar aprenentatges significatius. També hem de pensar en l’intercanvi, en la comunicació entre iguals com a font de diversitat i de riquesa. Tal i com estem treballant a l’assignatura de Dificultats d’aprenentatge i trastorns del desenvolupament, la diversitat no implica un problema sinó una oportunitat. Hem de promoure una educació inclusiva que posi èmfasi en les diferències entre els alumnes, que les consideri positives i no com a obstacles que s’han de saltar. A més, nosaltres com a educadores hem de creure que estem creant espais de recerca, ens ho hem d’imaginar perquè els infants constantment estan explorant i creant hipòtesis en acció. També hem de tenir en compte la gran importància de treballar a partir d’elements naturals que estiguin a l’entorn més proper de l’infant, que formin part de la seva cultura. Sobretot, això ens permet fer un treball posterior amb les famílies. Com a mestres hem de donar temps i crear situacions per provocar, per provar, pensar i tornar a provar successivament.

2)      Els canvis en la cultura d’escolta.

Aquests canvis parteixen d’una sèrie de factors que s’han de millorar; aquests són: l’organització i participació, el currículum, la implicació amb l’entorn i la gestió sostenible.

Hem d’aprofitar les noves oportunitats que tenim, el nostre currículum és més lliure i és un avantatge perquè podem dedicar temps a allò que considerem més convenient. Com hem comentat abans, la implicació en l’entorn és un punt fonamental, ja que és una eina per implicar-se en la societat, en l’espai proper del centre. I sobretot, hem de canviar la organització i gestió per a fer participar les famílies i els infants en la vida de l’escola bressol.

Un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció ha estat la justificació sobre el per què a l’escola bressol; i és perquè és un punt fonamental per a que puguin participar les famílies en un futur. A l’escola bressol, les famílies estan molt a prop i podem treballar ja per una millora real; fet que no es pot dur a terme en cap altra etapa educativa.

També m’ha semblat curiós el concepte d’anorèxia pedagògica que proposa Pedreira. L’anorèxia pedagògica és la tendència a subalimentar la pròpia classe amb un règim a base de fitxes repetitives de baix valor nutricional. Intel·lectualment no s’aporta riquesa als infants, però ells estan contents; això es pot associar al síndrome d’Estocolm. Per tant, que els infants estiguin contents a l’escola no és un indicador suficient per saber que estan reben una bona educació.

Aquesta conferència m’ha fet pensar i reflexionar sobre el treball de la sostenibilitat que he pogut veure a les escoles de pràctiques on he estat. També, en idees pràctiques per a poder treballar aquesta temàtica a parvulari.

La conferència l’he poguda relacionar amb la lectura Fer, parlar, entendre. Educació científica a nivell pre-escolar d’Arcà i Mazzoli. A la lectura s’exposa un treball fet amb infants de 5 anys a partir del conte dels tres óssos. L’objectiu era construir cadires pels óssos i els infants havien d’escollir quins eren els materials adequats per a fer-ho. Tot això va suposar un treballar científic pels petits ja que van haver de fer hipòtesis sobre com es podria fer i sobre per què no funciona.

He escollit una imatge de com va quedar la universitat després de la festa per a poder pensar i reflexionar sobre les seves conseqüències. A més, hem de tenir en compte que la fotografia era de mig matí i que ja estava una mica recollida.

 

Sessió gran grup 11/11/2011

Filed under: Medi social — Albaqm91 @ 16:18

La primer part de la classe s’ha centrat en analitzar quines poden ser les causes per a que la universitat quedi en aquest terrible estat després de la festa major de l’autònoma. Si pensem en la teoria que hem anat fent al llarg del curs, podem parlar sobre l’alteritat. Les persones que van deixar la universitat en aquestes condicions practiquen molt poc l’alteritat, no tenen un sentiment de comunitat perquè per ells, existeix l’ara i aquí. Un concepte nou per a mi és el de la realitat líquida que s’ha esmentat avui a classe. Actualment estem en una societat que viu el present sense preocupació excessiva per les conseqüències futures perquè saben que ells no ho hauran de netejar i que algú altre ja ho farà.

Per tant, podem treure una idea clau d’aquesta sessió; vivim en una societat on predomina l’ara i aquí, on no hi ha comunitats fixes, sinó que es munten i es desmunten. Per exemple, quan estem a la universitat formo part de la classe, però quan ja surto de classe formo part d’una altra comunitat. Podem dir que la societat ha fet un canvi molt gran de patrons i d’estructures. Abans vivíem en una societat jeràrquica molt controlada; i ara ens trobem en una societat democràtica poc controlada i on es demana participació. Ara, el control social gairebé és inexsistent. L’antiga societat seguia una estructura vertical i ara és horitzontal, és molt difícil poder imposar en la societat on ens trobem avui dia.

Parlant del perquè es fa la festa, arribem a la conclusió que els rituals prohibits són molt desitjats perquè es trenquen les barreres i les normes. Com a futura mestra, he de tenir en compte que això també succeïrà a una classe d’educació infantil. Quan nosaltres li diem als infants que no han de fer o tocar una cosa; ells ja estan a punt a punt per fer fer-ho i mirant-s’ho de reull.

Com a educadores, hem de treball des de l’educació infantil per a canviar aquests valors individualistes i aconseguir una societat on predomini l’alteritat. Hem de seguir l’exemple de països com Suècia, on preval la comunitat abans que l’individu; allà sí que tenen una gran consciència de comunitat i un sentiment d’alteritat.

Tot i que ja ho he relacionat en un altre dia del blog, trobo també molt adient esmentar la lectura Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics de Mèlich, Palau i Poch. En aquest article es tracta sobretot el tema de l’alteritat, el sentiment de comunitat. Ens diu que hem de tractar l’altre com a igual, ja que ens anem construint gràcies a ell, ens anem diferenciant com a persones.

Un aspecte que m’ha semblat molt curiós ha estat el concepte de súbdit. Qui es considera súbdit no s’ha de controlar, però en canvi, qui es considera ciutadà ha de tenir la capacitat d’autocontrol social. Per tant, el súbdit és qui desprecia la comunitat i alhora es desprecia a ell mateix perquè en no controlar-se, no es considera ciutadà. Aquesta frase m’ha fet reflexionar bastant i dóna molt per a pensar. En general, la sessió d’avui i el que ha passat a la universitat comporta un gran debat i et fa pensar en com es pot evitar aquestes situacions; i evidentment es fa treballant bé el tema de valors des de l’educació infantil.

També hem parlat del temps històric; el dibuix del qual, respon a allò que ens han inculcat. Si el dibuix és lineal respon a l’ascendent jueu cristià on tenen una concepció d’un final poc feliç. I si és una espiral, la concepció és d’orient, on el temps no té inici ni final i creuen en la reencarnació, es va recreant, canviant i mantenint. Aquest aspecte m’ha semblat interessant, ja que no m’havia aturat a pensar el per què d’aquest dibuix.

Per útltim, hem parlat de l’espai geogràfic; el qual està definit quan hi ha límits i identitat. Aquest tema l’hem relacionat amb l’educació infantil perquè en aquestes edats, sobretot es treballen molt els límits i les identitats de les coses. Com que compares espais amb límits i identitats diferents, han d’existir relacions de comparació. Per això es treballa el dins i fora quan s’ha de pintar una fitxa, es tracten els límits. Però, aquest seria un model didàctic una mica tradicional, que no es basa en el constructivisme i que treballa amb fitxes i no amb l’experimentació i la vivència. Es treballa un pensament molt cartesià, quadriculat i poc creatiu. Hem de fer que els infants ho visquin, ells han de veure la funcionalitat d’allò que duen a terme, han de veure que allò serveix per alguna cosa.

M’ha semblat curiós el fet d’estar parlant del temps històric i de la geografia, de caire molt més social, i passar de cop i volta a l’educació infantil. Em crida l’atenció el saber relacionar aquests temes i conceptes amb l’educació infantil.

Pel blog d’avui escullo aquesta imatge de la universitat, on es mostren les conseqüències de la festa i la poca alteritat que van tenir les persones presents. A més, la fotografia està feta a mig matí, quan ja tot estava una mica recollit. L’he agafat perquè ens fa reflexionar molt sobre el que va passar.

 

Sessió Gran Grup 14/10/2011 19/10/2011

Filed under: Medi social — Albaqm91 @ 13:21

Avui hem parlat sobre el conte, el qual té un paper clau en l’estructuració cognitiva dels infants. La narració és l’element número u perquè suposa un pensament complex i enfilat d’idees. És la manera culturalment universal de contextualitzat i argumentar les idees. A més, afegeix emocions, escenaris, imatges, ideologies, etc… L’argument fa que ens toqui el cap i també el cor. M’ha cridat l’atenció un exemple que s’ha posat a classe sobre aquest tema. Hem parlat sobre el facebook, al qual s’enganxa molta gent. La Pilar ens ha dit que en el fons ens enganxem perquè és una forma de comunicació de la nostra vida, l’estem construint a temps real. En el fons, els éssers humans tenim la necessitat de narrar. A continuació, la Pilar ens ha explicat un conte d’un cargol.

Després hem comentat una mica el paper del mestre; hem dit que ha de fomentar els tres canals d’expressió (kinestèsic, auditiu i visual) a partir de les activitats que es realitzen. També hem parlat sobre la seva autoritat, no és imposada en cap moment, sinó que és fruit de la bona comunicació.

Una idea clau de la sessió és que els infants han de viure els valors socials que volen transmetre. I aquestes vivències les poden fer en certa manera a través dels contes. I aquestes vivències les poden fer en certa manera a través dels contes perquè es posen en el lloc dels personatges, la situació està contextualitzada. Tot conte té un tronc, que està constituït pel valor social treballat que després s’aplicarà. Unes branques, formades pel vocabulari de la narració. I unes fulles, que serien les cançons que es canten i els accessoris que s’utilitzen per a explicar el conte.

Per aconseguir una vivència més real, es podrien agafar els animals i portar-los a la classe per a que els nens els puguin veure i tocar. Així, quan aprenem d’aquesta manera, s’activa la cognició dels infants ja que es desperten els sentits.

Si fem memòria i pensem en la nostra infància, veurem que ens han explicat diversos contes carregats de valors implícits que es volien transmetre. Amb la caputxeta vermella es treballa el fet de no confiar en les persones desconegudes i amb la rateta que escombrava l’escaleta es tracta el fet de no fiar-te d’aquella persona més bonica perquè després pot ser dolenta; ens ensenya a no basar-nos en l’apariència.

Després de la sessió, m’he plantejat el que hauria de fer una mestra d’educació infantil per a poder transmetre com cal aquests valors socials als infants. Considero que ha de reflexionar bastant per saber i trobar el conte adequat per a transmetre el valor concret que vol treballar amb els més petits. No només hem de tenir en compte el conte, sinó que després hem de posar en pràctica aquest valor.

Per últim, volia comentar la relació entre la sessió anterior de medi natural i la següent, la de medi social. El conte que hem explicat fa referència a una part de la Carta de la Terra. És impossible treballar la sostenibilitat sense tenir en compte uns valors, uns actes de generositat com el que fa el cargol del conte. No hem d’anar a la nostra, hem de ser generosos amb la comunitat. Es posa per davant de l’interès individual el col·lectiu. Si no tenim en compte aquest principi, no pot haver-hi sostenibilitat.

Aquest tema sobre valors el podem relacionar amb la lectura de Mèlich, Palou i Poch sobre l’article Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? Aquesta lectura és molt entenedora i ens parla sobre l’alteritat, aspecte que hem de treballar des de l’educació infantil. No podem pensar només en nosaltres mateixos, sinó que hem d’anar més enllà i pensar en les repercussions que les nostres accions poden tenir sobre la resta. A més, ens explica que nosaltres ens construïm gràcies als altres, ens anem diferenciant així. Per tant, d’una banda, es necessiten una sèrie de valors democràtics per a poder conviure en societat, tot respectant les opinions dels altres sense perdre la pròpia identitat. I d’altra banda, nosaltres ens construïm i anem creixent com a persones gràcies a la interacció amb els altres.

És molt important treballar una sèrie de valors que tothom ha de tenir per a poder viure en societat. Els infants han d’aprendre a respectar l’opinió dels altres sense perdre la pròpia identitat. Com podem veure, estem parlant de democràcia; sobre aquest tema tracta la lectura de Finalidades de las ciencias sociales. La educación para la democracia de Benejam i Pagès. A la lectura es posa en evidència el gran paper que té el professor a l’hora de treballar els valors a l’aula, també ens expliquen quins valors s’han de treballar i a partir de què. Però, tot i així sempre és el mestre qui ha de tenir la última paraula i ha d’enfocar la temàtica des del punt de vista oportú.

He escollit aquesta imatge perquè representa molt bé el que hem tractat a classe. Ens mostra una situació de conte, on la mestra fa interactuar als infants durant la seva explicació perquè el puguin vivenciar encara més i el seu aprenentatge sigui més significatiu.

 

Sessió Gran Grup 14/10/2011 14/10/2011

Filed under: Medi natural — Albaqm91 @ 16:12

Avui hem llegit un document anomenat la Carta de la Terra. Aquest document és un informe que recull els principis dels drets de la Terra i està dividit en quatre apartats en funció de la temàtica tractada. Llavors, per grups hem escollit un dels setze principis i hem intentat pensar activitats didàctiques per als infants on es treballi aquest principi. En acabar, hem posat en comú les activitats que cada grup havia pensat i les hem anat comentant una mica.

Una de les idees claus que podem treure de la classe d’avui és que l’educació per a la sostenibilitat s’ha de treballar des de les ciències socials i aquest treball comença ja des d’infantil. Després de posar en comú les diferents propostes d’activitats, ens hem adonat que algunes es repetien tot i que s’havien pensat a partir de principis diferents. Una altra de les idees rellevants de la sessió és que no hi ha accions específiques per treballa un principi concret. Nosaltres, com a mestres, som els que hem de donar sentit i significat a les accions que duem a terme. Gràcies a aquesta activitat hem pogut recollir una sèrie de situacions didàctiques que podem dur a terme a una classe d’infantil per a transmetre aquests valors explícits a la Carta de la Terra que avui dia no es tenen molt en compte.

Per últim, també hem parlat sobre un esquema bidireccional que s’ha de seguir per a educar per a la sostenibilitat.

Nova ètica          ↔       Acció transformadora

↔                                             ↔
Nou estil de pensament

Aquesta sessió m’ha fet pensar en la gran quantitat de valors que cal treballar a educació infantil i el poc temps que tenim. Aquests valors els hem treballat a la classe de medi social. Hem descobert que, fonamentalment, el mitjà per a transmetre’ls és a través dels contes. Es fa així perquè els infants es posen al lloc dels personatges i per tant, es troben en un context amb sentit.

Sobre el tema de valors, hi ha un article molt interessant de Mèlich, Palou i Poch, titulat Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? Aquest article em va agradar molt perquè a més ho explica de manera molt clara i entenedora. Ens parla sobre l’alteritat, i per tant, hem de pensar en l’altre abans d’actuar, veure quines seran les conseqüències de les meves accions sobre la resta de persones. Afegeix que cada persona es construeix gràcies a l’altre, perquè a poc a poc ens anem diferenciant en comparació amb els altres. Llavors, el que hem de fer és treballar des de ben petits aquesta alteritat, que implica un treball de valors vers la resta de coses i persones, vers la societat.

A més, m’ha fet reflexionar una mica sobre la poca consciència que es té avui dia en relació al medi ambient i la seva sostenibilitat i sobre com podríem aconseguir conscienciar més a la resta de persones. Evidentment, aquest primer pas el pot realitzar l’escola i a poc a poc anar progressant en aquest tema.

Com a experiència personal, recordo quan a l’escola havíem de portar les anelles de plàstic de les llaunes de beguda per a reciclar-les. A més, també recordo treballar aquests aspectes sobre el reciclatge a l’aula.

Per a poder aprofundir en aquesta temàtica, aquí deixo un enllaç de la viquipèdia on s’aprofundeix una mica sobre l’origen i les intencions de la Carta de la Terra. http://es.wikipedia.org/wiki/Carta_de_la_Tierra

Buscant per Internet, he trobat diverses activitats que es realitzen sobre el reciclatge, sobretot es treballen les RRR (Reduir, Reciclar, Reutilitzar). Considero que avui dia les escoles estan realitzant un treball més ampli i profund en relació a aquest tema, però crec que es podrien treballar altres aspectes de la sostenibilitat i no només aquest. Tal i com hem pogut veure a la Carta de la Terra, hi ha molts altres principis que es poden treballar des de l’educació infantil que poden generar unes activitats molt interessants per als petits i que realment els proporcioni un aprenentatge significatiu.


He trobat aquestes dues imatges que considero que reflecteixen bastant el contingut de la sessió perquè ens mostra la realitat i les conseqüències que tenen les nostres accions sobre el planeta Terra. Hem de pensar que és nostre, és la nostra llar i l’estem fent malbé. Per tant, des de ben petits hem de fomentar aquests valors tan importants per a aconseguir un planeta sostenible.

 

Sessió gran grup 23/09/2011 23/09/2011

Filed under: Medi natural — Albaqm91 @ 16:17

Avui hem fet una altra activitat per grups i hem hagut de valorar una proposta didàctica treta d’un llibre per a infants de parvulari. M’ha sorprès molt la tipologia d’activitat perquè era molt tradicional. El mestre volia mostrar als infants que no totes les plantes creixen a partir de llavors, però tota la part de manipulació l’ha feta ell. En aquest cas, els infants tenien un paper totalment passiu, limitat a l’observació d’una sèrie de fets que duia a terme el mestre. M’he quedat bocabadada perquè l’objectiu simplement era transmetre un contingut concret, sense tenir en compte els coneixements previs que pugui tenir l’alumnat sobre aquest tema. Com a mestres, hauríem de veure allò previ que saben els infants per tenir en compte des d’on partim i fins a on podem arribar. Llavors, hem de promoure que ells es facin preguntes, puguin fer hipòtesis sobre allò que passarà i posteriorment dur a terme la tasca per a comprovar les hipòtesis fetes pels petits i entendre el per què. Hem de fomentar el seu pensament, la comunicació, el treball cooperatiu i el de les emocions per a que a poc a poc es puguin desenvolupar i aconsegueixin un aprenentatge significatiu i un esperit crític.

Per últim, hem pensat a quin model didàctic pertanyia l’activitat i hem pogut concloure que es situava entre l’escola tradicional i la dels anys 30. Hem fet incidència sobre la dels anys 30 perquè parla de la importància de l’experiència i l’observació. La tasca l’ha realitzada tota el mestre, però ha volgut mostrar als infants la situació per a que l’entenguin en lloc de dir-ho i que tothom en faci cas. Tot i que la metodologia és tradicional, hem de tenir en compte que hi ha un petit avenç ja que es considera rellevant l’experiència, element clau que es necessita avui dia per aconseguir un aprenentatge significatiu.

En aquesta sessió, hem pogut observar els diferents models didàctics que s’han tingut en compte fins ara; i veure quins canvis s’han anat fent en funció de l’època i de les concepcions que es tenien sobre l’educació. Per sort, avui dia aquest model didàctic està canviant a millor i s’està intentant millorar la metodologia per a que l’aprenentatge dels més petits sigui significatiu i funcional per ells. Entenent com a aprenentatge significatiu aquell que s’incorpora al conjunt de coneixements de l’alumne, però fent una relació amb els coneixements previs de què disposa. Per aprofundir sobre aquest tema, es pot llegir l’article El procés d’aprenentatge. De l’experiència concreta al pensament abstracte de Maria Arcà. Aquesta lectura ens parla sobre el procés que segueix l’infant al llarg de la seva trajectòria educativa per aconseguir un aprenentatge significatiu. Ens explica com interactua el nen amb el món que l’envolta, com coneix les coses que hi troba, la importància del llenguatge i el rol que el mestre ha de tenir.

Si pensem en la nostra pròpia experiència, ens adonarem que hem oblidat moltes coses que hem estudiat perquè, senzillament, no són útils ni significatives per a nosaltres i per a la nostra vida quotidiana.

Després de la sessió, m’he quedat amb curiositat per saber d’on era l’activitat i de quin any. També m’ha fet pensar en les diferents maneres que hi ha per a treballar el medi natural amb els més petits.

Buscant per Internet, he trobat activitats realitzades a altres escoles durant l’etapa de parvulari. Aquestes estaven enfocades d’una manera més experimental i vivencial, ja que els infants eren agents actius del seu procés d’aprenentatge. Ells eren els protagonistes i la mestra només actuava com a guia i com a suport. Com ja he esmentat anteriorment, les activitats haurien de ser d’aquest caire i no pas com la que hem pogut analitzar i classificar a l’aula, tot i que tenia certa part experiencial.

Concretament, he trobat una unitat didàctica titulada “la magia de las basuras” on es treballaven diferents activitats lúdiques amb alguns objectius com ara fomentar un contacte i un respecte amb el medi, desenvolupar actituds crítiques al voltant del consum descontrolat o conèixer i classificar els diferents tipus de deixalles. Actualment aquesta tipologia d’activitats sobre el reciclatge predominen molt a les escoles i es treballa a diferents cursos, no només a educació infantil. Així, s’afavoreix una sensibilització major amb el medi ambient per part dels alumnes.

He escollit aquesta imatge perquè mostra el treball dels infants amb el medi natural, en aquest cas sembla un hort. Podem veure com els infants estan realitzant l’activitat autònomament sense ajuda de la mestra. A més, estan treballant en grups col·laborant els uns amb els altres.